imatge historia sant hubert 1
imatge historia sant hubert 2
imatge historia sant hubert 3
imatge historia sant hubert 4
imatge historia sant hubert 5
imatge historia sant hubert 6

Història de Sant Hubert a Catalunya

La introducció de la competició del gos de mostra a Catalunya, va venir de la mà d’en Joan Rodríguez, amb la modalitat de caça practica. Ell, juntament amb en Ferrer van ser els promotors que van moure els primers gossos de competició a Catalunya. A partir d’aquí, l’any 1983, amb l’interès i vinculació de molts afeccionats del món del gos i amb la iniciativa de gent com, Genis Pladevall, Diego de la Torre, Javier Orté, Jose Garcia Blanco i Fermín Gil, van començar a moure i bellugar el tema per donar entrada al St. Hubert.

A través de la societat de Caçadors de Campoamor (Sabadell) i la del Taradell, es va exposar a la Federació Catalana de Caça el reconeixement del St. Hubert a Catalunya. La resposta de la federació va ser de poc interès i un 9 de juliol de l’any 1986, extraoficialment i en un camp de tir al plat, es va fer el primer concurs de St. Hubert a Catalunya. Duran els anys següents es van començar a fer fires i proves que es deien d’iniciació que es feien amb guàtleres. D’aquí van començar a sortir els primers caçadors concursants de St. Hubert.

L’any 1987 a la fira del Taradell, en Joan Rodrigues va portar dos Epagneuls Bretons, en “Tris” i en “Tras”. En “Tras” va ser un referent com a gos de competició a tots els que volíem començar. L’any següent, el mateix Joan Rodrigues a la fira del Taradell, va sol·licitar a la canina, l’organització d’una prova de Caça Pràctica amb menció CACT. Aquesta prova va ser tot una festa del món del gos de competició amb els millors conductors i gossos de tot l’estat Espanyol.

Però la primera prova de Sant Hubert que es fa oficialment a Catalunya, va ser l’any 1990 a Lleida, en un primer campionat autonòmic en el qual els participants no van ser seleccionats, perquè no es van fer proves prèvies oficials, ja que la Federació Catalana de Caça i el seu president, el sr. Ortdeix sempre si va negar.

Les ganes i la insistència dels afeccionats va portar a una trobada entre en Fermín Gil i el president de la Federació territorial de Lleida, el Sr. Ramon Mayench i el jutge de St. Hubert Antonio Mena. Aquell dissabte, en aquesta reunió s’arriba a un acord per disputar el primer campionat autonòmic de St. Hubert a l’acotat intensiu de la Figuera, al poble d’Algerri, organitzat per la societat Sabadellenca de caçadors de Campoamor, que va ser el bressol del ST. Hubert a Catalunya i que va aportar 50.000 punts. Els participants es van pagar els costos, però va ser la manera que es pogués tirar endavant aquest campionat i donar el tret de sortida a l’oficialitat dels campionats a Catalunya.

Als anys següents, 1991, 1992, 1993, 1994 i 1995 ja es van fer els campionats socials i provincials de St. Hubert. Els quatre primers classificats dels campionats provincials de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida es classificaven pel campionat Autonòmic i els tres primers classificats d’aquest autonòmic, participaven automàticament a la semifinal del campionat d’Espanya.

Però a partir de l’any 1997 ja no es celebra cap més campionat autonòmic de Sant Hubert a Catalunya i per sortir del pas s’envia des de la F.C.C. un comunicat a les territorials en el qual ira al campionat d’Espanya un representant de Barcelona, un de Girona, un de Tarragona i un de Lleida.

Després d’aquesta incomprensible i llarga congelació de sis anys del campionat autonòmic de Catalunya de Sant Hubert, l’any 2003 la F.C.C. amb el seu nou president, el sr. Domènec de Bargas al capdavant, donà via lliure a una nova era d’aquest nou i renovat Campionat de Catalunya de Sant Hubert.

Es va començar amb l’encertada incorporació de nous jutges, compromesos amb la demanda per l’augment de nous concursos socials per tot el territori català. Aquests han estat deguts a l’increment de nous concursants que any rere any no han parat d’augmentar en totes les províncies del nostre país.

L’empenta de la Federació Catalana de Caça encapçalada aleshores pel seu president Sr. Domènec de Bargas, van permetre la millor etapa del St. Hubert a Catalunya en tots els aspectes, tant competitius com econòmics.
Aquell mateix any 2003, per primer cop un participant de l’equip de la Federació Catalana de caça, es va classificar per un “barrage” en una final del Campionat d’Espanya celebrada al País Vasc.

Aquest èxit va venir seguit de més i sumats a l’augment qualitatiu i competitiu tan de caçadors com de gossos en els últims campionats autonòmics, feien preveure els millors pronòstics, els quals es van confirmar en els anys següents, en els campionats celebrats a Múrcia el 2007 i a Barracas (Castelló) el 2009.

Aquest mateix any, la F.C.C a les hores ja presidida pel Sr. Paco Piera i mitjançant el directiu del comitè esportiu de competicions Diego de la Torre, donen un pas més cap endavant en la competició del St. Hubert i primer capten i llavors organitzen uns cursos pràctics a les primeres dones caçadores que concursen aquest mateix any 2009 a Navarcles, celebrant paral·lelament al campionat autonòmic masculí, el primer campionat autonòmic de Catalunya femení.

L’escalada de Catalunya en l’àmbit nacional en aquests deu anys, ha estat espectacular i ja és una realitat tant en Sant Hubert com en Caça Pràctica. Tot això s’ha degut a la feina ben feta des del principi per part de la Federació, des de la implicació del sr. Diego de la Torre dintre el comitè de la Federació Espanyola de Caça, a l’alt nivell demostrat tant pels concursants, com pels gossos. A més a més també alguns dels nostres jutges com, Rafael Llancer, Fernando Miguel o la Marta Martínez, han estat seleccionats en diverses ocasions per jutjar finals del Campionat d’Espanya de Sant Hubert.

Tot i això ara s’ha de consolidar i com es diu, el difícil no és arribar-hi, sinó mantenir-s’hi, per això s’ha de seguir treballant, amb la indispensable implicació de la Federació Catalana de Caça, captant nous concursants i millorant els concursos, aconseguint caça (de granja) de qualitat, amb perdiu o faisà i suprimint els pocs concursos de St. Hubert que incomprensiblement encara es fan en petits camps artificials i amb guatlla, cosa que tan sols perjudica lamentablement els nostres gossos de mostra i l’espectacle d’aquests concursos.

Si es segueix en aquesta línia, sens dubte que els anys vinents seran tan espectaculars com aquests darrers.